El bressol de la Xafigà
I amb tots els precedents esmentats més amunt que testifiquen el lligam de les celebracions festives de Muro amb la dolçaina, arribem a principis de la dècada dels huitanta del segle passat.
Les festes de Moros i Cristians estan organitzades al voltant de grups més o menys nombrosos de festers anomenats filaes. I les filaes són unes agrupacions de festers unides generalment per un vincle familiar o d’amistat. Al seu si alhora es formen petits grupets bé per edat, bé per certes afinitats ideològiques, bé per aficions… I tot just en la filà més nombrosa del nostre poble, la filà Maseros, confluïren per distintes raons els membres fundadors de La Xafigà que hem mencionat més amunt. De fet, van aprofitar el marc legal d’eixa filà, com una secció de cultura de la mateixa, encara que per diverses causes que explicarem més endavant, es deslligaren de la filà Maseros.
El nucli fundacional de La Xafigà estava format al principi per Jaume Gosálbez i Rafael Climent. El primer s’havia comprat una dolçaina a Alacant, més llarga i de so greu, que ben prompte fou substituïda per una de València més curta, mentre que el segon es comprà un tabal en l’estiu de 1980 a la ciutat d’Alzira. I en el celler de casa Rafael Climent (C/ Sants, núm. 9) els dos assajaven tots els caps de setmana a nivell particular sense altres pretensions. Curiosament, enregistraven en una cinta les tocades per tal de comprovar si el que tocaven sonava bé o no…
Tanmateix, un petit incident produït el dia dels Trons de les festes de Moros i Cristians de 1981 entre el grup de danses i la banda de música de Muro, obligà a què els dos tocaren “en parella” (tradicional i clàssica manera valenciana d’acompanyar musicalment els actes festius) davant de públic per primera vegada en les danses de Muro al carrer Palacio. En un primer moment, sembla que hi havia un acord amb el grup de danses per a tocar només en la dansà però degut a l’enfrontament citat abans, Jaume Gosálbez i Rafael Climent, nerviosos per la responsabilitat que comportava, tocaren conforme van poder tots els balls: la jota, les d’Alacant i el fandango. Els primers assaigs per a tocar en les danses els realitzaven en el CP El Bracal i comptaren amb la col·laboració de José González el Caixero i Ximo Valls Braç-llarg que els ensenyaren el ritme i les entrades a temps. No podem oblidar que el nucli inicial de La Xafigà no tenia aleshores moltes nocions musicals…
La filà Maseros de Muro ostentà el càrrec d’Abanderat en les festes de Moros i Cristians de 1981 i per tal motiu vingué un dolçainer valencià per a participar en el seguici de l’Entrada. Aleshores, Paco Vicedo, començà a interessar-se per aquest instrument comprant-se’n un a València i establí una major amistat amb Jaume Gosálbez i Rafael Climent de qui tenia notícia que assajaven. Eixa relació s’enfortí durant l’estiu d’aquell any de tal manera que els tres, en companyia de les seues corresponents famílies, s’ajuntaren per primera vegada a un càmping on tradicionalment passaven les vacances la família de Paco Vicedo.
El quart membre fundador de La Xafigà, Josep Olcina, entrà en contacte amb els anteriors a partir del Mig Any de 1981 quan s’apuntà a la filà Maseros. Els seus coneixements musicals (havia tocat el requinto en la banda de música Primitiva d’Alcoi) i l’afició per la música tradicional foren els motius que l’impulsaren a ajuntar-se. I així, durant l’hivern i la primavera de 1982 fou l’època dedicada a la integració de Pep Olcina en el futur grup i junt a la resta dels membres començaren a assajar per a aprendre de manera autodidacta a tocar senzilles melodies amb la dolçaina i a compenetrar-se. Els assajos es realitzaven en la seu social de la filà Maseros, situada encara en el carrer sant Blai (antic hostal hui desaparegut) i a mitjans de 1982 en el carrer Àngel (actual núm. 57), lloc que podem considerar la primera seu oficial del grup. Ocasionalment, també s’ajuntaven en el celler de Rafael Climent…
Adquiriren el mètode de dolçaina editat pel dolçainer major del País Valencià, Joan Blasco, per a ensenyar-se i es posaren en contacte amb ell perquè els enviara partitures. De fet, les melodies populars valencianes que s’ensenyaren i tocaren per aquesta època estaven extretes del seu llibre… També els regalaren el Cançoner Valencià de Salvador Seguí que els serví per ampliar el repertori. Les funcions de direcció musical en aquesta primera època estaven sota la responsabilitat de Jaume Gosálbez per ser el qui més dominava la dolçaina. Fins i tot, en 1981 realitzà una transcripció en paper pautat de les notes de les tocades de les danses del nostre poble.
En qualsevol cas, podem afirmar que a principis de 1982 -i no abans perquè encara no es coneixien- començà a gestar-se La Xafigà. De fet, en les danses de Muro de 1982 tornaren a tocar sols la parella formada per Jaume Gosálbez i Rafael Climent perquè els altres dos membres, Paco Vicedo i Pep Olcina, consideraven que no estaven encara suficientment preparats. Tot i això, el que sí tenim corroborat és que l’estiu d’aquell any davall la denominació de Colla de dolçainers de Beniarrés (errada en el programa d’actes que s’edità a l’efecte) actuaren els quatre junts per primera vegada en les festes de Castelló de les Gerres o de Rugat fent un passacarrer. Aquesta primera aparició, més o menys oficial, fora del nostre poble, provocà certa vergonya entre els membres del grup que s’animaren bevent una misteleta que tenia Rafael Climent… I setmanes després anaren a tocar despertades i en la processó del Corpus de Benimarfull, on per cert els pagaren amb cireres… Van ser entrevistats en el programa Crida de ràdio Alcoi i van interpretar dos o tres peces en directe. Calia tocar i tocar davant la gent per anar consolidant-se com a grup i agafar experiència…
I entre assaig i assaig, entre actuació i actuació, a finals de l’estiu de 1982 se’ls va ocórrer veremar una vinya propietat de Rafael Climent a Turballos i que tots els anys deixava abandonada… I van efectuar la ja mítica i famosa xafigada de raïm moscatell… d’on prové el nom del grup. Més endavant, aprofitaren el suc per elaborar una mistela que per la inexperiència tenia una alta graduació alcohòlica… En aquella xafigà participaren Rafael Climent, Paco Vicedo, Jaume Gosálbez, Pep Olcina, Eduardo Sanjuan i Julio Satorre. Aquest últim també s’incorporaria al grup tocant el tabal. Mentre xafigaven el raïm tocaven la dolçaina i composaren una melodia, la primera, denominada precisament “La Xafigà”perquè el seu ritme s’assemblava als moviments de xafar raïm… És a dir, enguany s’acompleixen vint-i-cinc anys del naixement del grup de dolçainers i tabaleters La Xafigà, una entitat que a hores d’ara gaudeix d’un gran prestigi per tot arreu.